Quan varem mostrar als xiquets/es per primera vegada els ous dels cucs miraven i totaven amb els dits aquells diminuts ous, recorde que un dells dia: i ahí hi ha un pollet?.
Quan vaen escomençar a eixir dels ous els cuquets, fa ser una festa, de seguida tots/es volien posar-los menjar.
Vaem observar com dia a dia anaven creixent, hi havien blancs, i altres a ratlles, cada cap de setmana era un xiquet o xiqueta el responsable d'ells i se'ls emportava a casa.
Per fi vaen fer capoll, un darrere l'altre, i en una vintena de dies van surtir les papallones del capoll. Observavem el soroll que feien al batussar les ales, s'emparellaven i finalment posaven ous, molts, eren blancs, en dos dies ja eren marrons i despres d'un gris fosc.
Ha segut una experiència molt bonica, compartir aquesta vivència amb els xiquets/es. Ara els ous descansen fins la primavera de l'any que ve, tots esperarem impacients que surtixquen els primers brots de la Morera per vore'ls nàixer de nou.
En aquesta experiència els xiquets/es han sabut respectar els cucs en tot el seu proces, a l'hora de netetjar les capses, de donar-los menjar... el respete i la cura amb els animals es deu d'aprendre des de ben menuts.
Han colaborat en l'el.laboració d'un conte: Història d'un cuc de seda, on hem inclos fotografies de l'antiga fàbrica de seda d'Almoines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario